jueves, marzo 27, 2008

Fedra

Fedra: Estic cansada. D’aquesta casa, de mi mateixa..
Teseu: I de mi
Fedra: Si, i de tu. Hi ha dies que no sé on girar-me.
Teseu: Com tothom. Vivim. Ens cansem..
Fedra: Però alguns, la majoria, ens quedem sols. Però uns quants teniu un Déu d’ús immediat i renovable.
Teseu: Déu és lluny masses vegades. I calla.
Fedra: Però hi és, no?

(L’home abaixa els ulls. Bat les persianes, el garbí)

Teseu: De mi n’esperes massa.
Fedra: M’agraden les il•lusions.

(El silenci. Teseu somriu)

Teseu: Les il•lusions...Fa temps que no m’atabalen. Ja només t’estimo a tu.
Fedra: I a Hipòlit.
Teseu: Et sap greu que vingui?
Fedra: Per què me n’ha de saber? Al contrari. Ell potser no em farà avergonyir com ho fas tu.

(Bicicletes. Canalla que crida. Passen coloms.)




Fragment de "Fedra o la inclemencia del temps", M.M. Gibert