L'alquimista (I)

Aleshores, el seu cor va romandre en silenci durant tota una tarda. A la nit, el noi va dormir tranquil, i quan es va despertar el cor li va explicar coses de l'Ànima del món. Va dir que l'home feliç era l'home que tenia Déu dins seu. I que la felicitat la podria trobar en un simple gra de sorra del desert,tal com havia dit l'Alquimista. Perquè un gra de sorra és un moment de la Creació, i l'Univers va trigar milers de milions d'anys per crear-lo. " Nosaltres, els cors, no acostumem a parlar.ne gaire, d'aquests tresors, perquè els homes ja no els volen trobar. Només en parlem a les criatures. Després, deixem que la vida els encamini en direcció al seu destí. Però, desgraciadament, molt pocs segueixen el cami que els ha estat traçat, que és el camí de la Llegenda Personal i de al felicitat. Es pensen que el món és amenaçador, i és per això que el món es torna amenaçador."
"Aleshores, nosaltres, els cors, parlem cada vegada més fluixet, però mai no allem. I procurem que no sentin les nostres tres paraules: no volem que els homes pateixin perquè no han seguit el seu cor"



Paulo Coelho, L'Alquimista (1988)